Meteoròlegs d'anar per casa

Aquest matí em comentava una amiga a classe que anit, la seua àvia, li havia cridat expressament des del seu poble per a avisar-li que hui s'agafara un paraigües i una jaqueta per a anar a classe, ja que vindria una gota freda. Li va fer gràcia, l'advertiment de l'àvia a la meua companya. Però no li va fer cas, possiblement pel simple fet d'haver de buscar aquell paraigües que mai trobes, amagat per algun racó de la casa. A meitat matí però, s'ha posat a ploure amb gran intensitat, encara que poca estona. Potser era el primer avís de la predicció de l'auela d'Ana. "Si li haguera fet cas a m'auela...". La veritat és que solem fer poc de cas als més majors, en general.
Ara per la vesprada, després d'haver berenat, he vist com el cel es feia gris, i el vent movia els arbres d'enfront de casa. Ja fa un ratet que plou, durant alguns minuts ho fa amb força. Serà una simple tempesta, o realment acertarà el pronòstic l'auela d'Ana?
"La saviesa és filla de l'experiència", deia Da Vinci ja fa uns anys.

[EDITO] Per cert, fa uns moments em venia al cap el què em comtaven fa uns dies els companys que estudien a Morella. Es veu que aquell que ix a Localia Morella (o com es diga) fent la predicció del temps, és professor d'història de l'IES de Morella. Doncs bé, aquest els explicava:

Dos dies abans de que ploga, quan passejo per l'alameda, ja noto que em cauen gotetes a la calva. Però clar, vosaltres, com teniu monyo, no ho noteu.