BoiCATeja'm

Suponc que alguns de vosaltres ja haureu entrat alguna vegada a la web de
Si no és així, vos la recomano, no parareu de riure en tot el dia!
Pel que veig, fa un temps que es poden deixar missatges per telèfon, explicant els motius pels quals vols ser boiCATeja't (Ací teniu l'enllaç directe als missatges de veu). N'hi han alguns d'espectaculars! Escolteu alguns dels millors:
Audio 1
Audio 2
Audio 3
Audio 4
Audio 5

Aquest any, sí!

Bernstein vs Karajan

Vaig a contar una anècdota que ens explicà fa poc el professor d'orquestra del conservatori, ja que és prou interessant. L'anècdota estava protagonitzada per dos dels més importants directors d'orquestra del segle XX, Herbert von Karajan i Leonard Bernstein, l'un austríac, i el segon nord-americà. Tots dos representaven en aquell moment (quant a la música) dues potències que poc després s'enfrentaren a la Segona Guerra Mundial, Alemanya i EUA. I és que se'n sap de la clara vinculació de Karajan al règim Hitlerià. La prensa de l'època, en certa ocasió, preguntà a Karajan com es duia allò de ser el millor director d'orquestra del món, i ell, amb la seua característica forma de ser, tant polèmica, contestà "Si sóc el millor director, és perque així ho ha decidit Déu". Poc després, els periodistes demanaren l'opinió al director i compositor americà sobre les declaracions de Karajan. Bernstein, al sentir allò de "Si sóc el millor director, és perque així ho ha decidit Déu", contestà: "Jo?!? jo no he decidit res!!!".

Feliz centudia (II)

Quant de temps sense escriure res! Fa quasi 2 setmanes, però és que amb tanta magdalena i tal no abellix escriure massa. I de què he de parlar? De l'alto el foc d'ETA casi que no val la pena, ja que ha sigut el tema més tractat als blocs des de que es l'anunci de treva. Millor vaig a contar un fragment de la nit de dissabte 18, quan la xaranga Herederos estàvem a Burjassot. I és que després de sopar, fent uns cubates tots junts, va eixir el tema del famós "feliz centudia", i després de riure un bon rato, se'ns va ocórrer la idea de fer-nos camisetes i tot, amb la frasse dels collons!. Al cap d'un bon ratet, mos vam arrimar a una orquesteta que hi havia al barri aquell, i la orquestra va acabar tocant feliz centudia i jo a muscles dels herederos...
Al final vam acordar que el 19-M sería el dia del feliz centudia.
[Allò de les camisetes quede en deute, quan tinga diners, la faig ehh!!!]